SI SI SOM KOMANDO NOGUERA Generosidad compacta por bien común por esfuerzo no hay formula exacta que tenga utilidad sin eso.. Aquí ens tens donant-ho tot carallot dóna la cara, sigues fort obrint ports d’esperança avança amb nosaltres el peu alça’t marca’t un camí i desviat quan vulguis és bo que fugis hi ha molts refugis Mentre no t’esfumis obviant el dolor De mil flors desitjo boig l’olor Per si no ho saps som Komando Noguera ja farts farts d’una societat freda Eleva la paraula no miris enrere Mentre continuarem col·locant-nos als vespres I si si som Komando Noguera Indignats, cansats esperant la primavera Eleva la paraula no miris enrere Mentre continuarem col·locant-nos als vespres…. I què passa? Això és intolerable Cada dia la pobresa és més, aquí avança I la gent mirant pensant a mi no em passa I Ja és massa tard quan s’adonen del desastre I Quin "lastre" és insuportable Rates de "tratge" volen inculcar-me Però no saben que no m’enganyen Falten a la veritat Dictats opacs clamen Per si no ho saps som Komando Noguera ja farts farts d’una societat freda Eleva la paraula no miris enrere Mentre continuarem col·locant-nos als vespres I si si som Komando Noguera Indignats, cansats esperant la primavera Eleva la paraula no miris enrere Mentre continuarem col·locant-nos als vespres

PROU DE PROMESES Komando Noguera, un tiro a la pata flaca, loco una herida por la herida, a ver si entre las dos se alivian el sabor que derrama una mentira en la boca es intenso porque entre su disfraz y la realidad no hay nexo ha ver pa cuando se despierta, la razón de una mente que se da cuenta que una mentira es una palabra con el alma muerta M’omplo la boca de desgràcies encara L’estelada roja potser ens farà passar la gana? La mirada trista es perd al sol de la matinada Anclada la societat dèbil no avança ni torturada Somnis utòpics escrits amb sang d’esclau Ei Diego potser farem tard en trobar la clau? El cel blau és on rau l’atzar per desgràcia La lletra va on s’escau I jo esnifant rauxa Dicta Isak la cara de indignidad aca la masa sabe que pasa pero le falta un par de huevos para defender su nido tira de cocodrilos fuera los hilos podridos vamos a tejer unos nuevos, ya!! para mi que el peso debilita habilidad y le da por eso vida a la individualidad un món ple!! de mentiras y de engaños cabrón pero lo que emputa saber es que la mayoría juega al Simón. Cuando pare lo que provoca la ambición parara la competición, cuando pare la competición parlarem doncs de rao. no se puede hablar de paz mientras se afila una sierra la competición es la matriz mater de cualquier guerra. Van ha irse abajo como piezas del domino impulsados por su propio peso y tono de voz pero destemplado queda el clavo si es que el clavador de clavos es esclavo a fallar y tocar el dos. I quan miro el pati i no hi ha res fàcil dissimulo estar tranqui, pro no hi ha res que em calmi i mi em sembla que el qui sembra poc o molt cosexa el metge recepta valiums i a mi l'herba em fa ser un mestre i poc o molt pregues que esperes qui t'escolti l'ordi amb suc a mi m'espera vigila l'estat no et robi i busca més enllà potser que ens trobis i tocarà currar-t'ho, per trobar-nos en somnis. Prou de prou de promeses.. Fuera la falsedad injusta que t'impulsa a lluitar per una causa justa. Prou de prou de promeses puede meterse por detrás la seva teoria que amb ells no els fotràs.

TU NO SAPS KUAN VAL Jo intento sortir del fons del forat, ja fart escalant o col·locat o moriré enfurismat i no esta tot rimat a KN hi fotem pebre sempre cresta dreta preparats per rebre Que no navegue en nuestro mar el letargo de la mente conservadora y se vaya a cagar Una bala va directamente a romper el silencio y muere! Provocado por la censura que el cora le duele I que esperes són tot respostes de dolor cabró ese dolor que en la farmacia se te va con la factura nos regalan la enfermedad para vendernos la cura Tu no saps quan val, Tot lo el que hem invertit aquí per fer una cançó així. Tu no saps quan val Todo lo que dejamos aquí regalando una parte de mi Se le ve a la mala fe postrando su pie en el globo la diferencia es que el lobo jamás será el hombre del lobo el cerebelo voló pero lo demás no vamos a darle a este humo que tapa un espasmo Em sento raro, segur no es el Jamaro és el so del Komando que la va liando i em fica histèric el pensament preterit jo amb els meus guanyarem aquest combat èpic tètric final així mai mai niras ambant si et penses que tu rai faràs passos en fals Y puedes tropezar o aun tirar para atrás no importan lo pasos sino el camino en que los das Tu no saps quan val, Tot lo el que hem invertit aquí per fer una cançó així. Tu no saps quan val Todo lo que dejamos aquí regalando una parte de mi

FUKUSHIMA Sento una punxada al cor i el cor se’m buida però el cor em diu no estan perdudes les lluites fuites radioactives provocades per l’humà el món sencer amb desgràcia ho patirà. Nuclears no, és massa dur l’esclavatge lligats de peus i mans no gràcies fujo de mals enginys fins l’últim dia caminant per camins escortat de maria. A Fukushima si és forta la crisi hem d’evitar que la història es repeteixi quin desfici en guanys TEPCO.CO sento la por dels operaris banyats de radiació. I al balcó es sent una olor rara Crec que tota la casa està contaminada Baixo la persiana, però on vaig? Mai tanta impotència en tan poc espai I al balcó es sent una olor rara Crec que tota la casa està contaminada Baixo la persiana, però on vaig? Mai tanta impotència en tan poc espai I sempre amagant la informació Tot controlat diuen, enganyant la població Les hores passen i pobres tot ho abandonen Les desgràcies s’enllacen a soles es troben Sobren motius per no obviar la desgràcia No volem ser còmplices d’aquesta barbàrie ASCÓ i VANDELLÓS són un clar perill són, Nuclears antiquades que poden fer petar el món I on són les alternatives, t’has perdut pel camí Així no avancem, no vull fugir El que vingui ho vull verd i no de mal color No vull veure el mon banyat de radicació I al balcó se sent una olor rara Crec que tota la casa està contaminada Baixo la persiana, però on vaig? Mai tanta impotència en tan poc espai I al balcó se sent una olor rara Crec que tota la casa està contaminada Baixo la persiana, però on vaig? Mai tanta impotència en tan poc espai

ON SÓN ELS BONS? On són els bons eh? On són els bons? On són els bons eh? On són els bons? Aquí tots tenen pell de serp els faraons de guants blancs no els toquen pas els trets putes lleis que protegeixen solament els seus som reus domesticats als seus peus Veus el que t’envolta? O només veus euros? polítics banquers, ens salven, ni t’ho creguis ens venen la por, el dolor a la població gent sense sostre, sense cap alimentació la raó és que la gana, no té llei ni bandera espera i veuràs quan el poble, farà drecera Trencant qualsevol barrera segur que molts molts, patireu la repressió però nois, no estareu mai més sols No estareu mai més sols... No estareu mai més sols... Noto et toco, tots som pols No no no no no no, no estareu mai més sols Noto et toco, tots som pols No no no no no no no estareu mai més sols On son els bons? on son els bons? se han marchado lejos como los morales de la OMS el germen no duerme hasta ver fermentar Bro! la enfermedad llamada consumo macabro la qüestió, no es que pensemos absolutamente igual para unirse la tolerancia es algo fundamental pero por problemas de comunicación se forman sectas de diferente ideología pero las mismas metas Apretujando fuerte la idea de saber que la fuerza del poder es que no todos lo pueden tener dejemos de pelearnos como bobos y vamos todos para una porque esa una es para todos La cara les veo pero no puedo ver… On son els bons?? Sinceramente sentimos que no estarem mai més sols Noto et toco, tots som pols No no no no no no, no estareu mai més sols Noto et toco, tots som pols No no no no no no no estareu mai més sols

L'ESCLAVATGE ÉS DEMOCRÀCIA Molts colors a la galàxia l'asfixia aquest control jo tenim el nostre rol pro tranquil nen no som sols saps que et compren amb quatre mentides respires contaminació i van passant els dies a població indiferent és desfà com el cartró de debò lluita la fruita prohibida es al racó jo la mossego fins al caòtic camí i tombat al balancí reflexiono clar que si Ploro noto els plors d'una societat dividida molts ens perdem en tresors obviant la partida el despertar ens crida mira l'alta banda quan la gent creient en ells cau a la seva trampa au ara alça el punys ells no son pas lluny s'esmuny la sang pel terra la guerra qui l'escull amb tancs i cadenes tancant fronteres que esperes sembrar cançons es anar de bones maneres. Intentaré contindre la ràbia que em menja no hi caure a la trampa hi deixaré la laringe ens esquitxa tots el pastel, tots som Hasel la sang vessada aquí mai serà dolça com la mel vivim amb democràcia, que s'organitza i segresta la resta una falacia la ràbia t'alça la cresta i es fan grossa la festa mentre del cop ploro no et robo l'aler com ells ni mato al pobre Poblo Tots ens fem vells el clavells o fan olor es nota en l'aparell repressor sembre la por jo sento els crits dels lapidats de per vida la crida als nostres pits hem de guanyar la partida un segrest no fa gracia rància actuació crispació a cada carrer del saber fer es la ocasió la trista mentida no em despista classista el Pablo nomes es comunista , no es terrorista Ei noi l'esclavatge es democràcia coi de toi, ser hostatge no ens fa gracia ho desconfio, m'ofèn la pàtria, empàtica soledat neutralitza amb la ràbia.

SOM LO QUE SEMBREM Jo i el meu escamot fort colpegem A KN pategem escrots a cops de ment el subconscient em traiciona perdonam nen cantem som lo que sembrem de raons no ens en falten balcons plens de gent lluiten pel que es seu els falcons no s'acosten mentres tinguem veu som hereus d'una música que lluita amb el cor no som pro la única per sort no estem sols. Sabem lo que cantem, som lo que sembrem No sabremos nada si es que estamos quietos Neixem i no hem sabem pro a hosties n'aprenem y a punta de hostias apuntamos los libretos Vamos a dictarle el guión a la opresión y que arranque el drama que su pretexto no sea el presupuesto que derrama la obscura tinta con la que se escriben los barrotes paradójicos que dicen que eres libre la fiebre que hace palpitar al corazón monarca es del capital, que es el capitán en esta barca. pero es frágil el espíritu de el, lleva las heridas cosidas con bridas de papel. Sabem lo que cantem, som lo que sebrem No sabremos nada si es que estamos quietos Neixem i no hem sabem pro a hosties n'aprenem y a punta de hostias apuntamos los libretos A bordo 9K la fuerza de la Garça sonido de Komando Noguera la hoguera realza la flama llamada ya nada se nos pasa desapercibido el dolido en olvido se basa i que et penses nen n'em armats fins les dents destrossem formigó i ciment verd es el que volem, representem la terra seca activa només ens mullem qua juguem a la utòpica iniciativa Sabem lo que cantem, som lo que sembrem No sabremos nada si es que estamos quietos Neixem i no hem sabem pro a hosties n'aprenem y a punta de hostias apuntamos los libretos

UNA VEZ MAS Le has puesto precio a los valores incrementando el veneno las mentes controlas llevandolas a tu terreno no hay nadie quien de tus sucias garras se escape la tímida intimidad por ti vendería su carne admiro aquel que pueda vivir sin ti tu le haces al mundo pero el mundo te hizo a ti el valor más fuerte es el valor que mas da pena porque no hay valor mas irrompible que el el de una moneda La lluita és desigual, si és contra el capital lladres de guants blancs, son els que munten aquest sidral pro naltres esquivem l'avarícia, volem una carícia l'asfixia dels pobles nobles és la moneda fictícia Paper mullat contaminat tocat per la corrupció no ens has enganyat volem la vermella revolució general insubmissió, cabró obrem casa abraçam ja portaré jo la carn a la brasa Y una vez más Las mentiras te corrompen solo quieres tener todo el poder Y una vez más Las noches llegan en las casas que el mañana sea mejor que ayer Busco el condol en una sola excusa la fusa el meu sol que el capitalisme despulla cada engruna de pa saps a nosaltres ensuma trobarem per on atacar clar torbarem la fissura surto de l'amagatall carrer avall, on no arriba l'ombra la meva cara al mirall, es veia flàccida i pobra i no només és l'estat qui sense vergonya ens roba es d'hora pro és l'hora, necessites cap mes proba Ninguna mas la fosa es hueca la frente paradigmática mojada y la boca seca corremos dentro de una rueda la prueba es esa mantener el ritmo pero quedarnos de una pieza no tienes corazón contra el que se tropieza y cae aunque que pare no vale la vuelta se le sale nos faltan fichas somos seres incompletos nacimos así para no estar quietos Y una vez más Las mentiras te corrompen solo quieres tener todo el poder Y una vez más Las noches llegan en las casas que el mañana sea mejor que ayer No... Pots seguir robant-nos Tens... Valor per admetre els errors Cor... Per que tots els nostres valors et perseguiran fins a la mort No tens cor…